Llençols tendres.

Maria es desperta. Els seus ulls s'obren molt a poc a poc. Té present l'aroma de David, de la seva pell i les seves carícies. Se sent viva al seu costat. La seva ànima està contenta, plena de felicitat. Encara sent el batec del seu cor, de forma intensa. També el seu desig, desig d'ella. Ell dorm. Té el rostre tranquil, serè. Està abraçat a ella i per això no es vol moure. No es vol separar d'ell. Està tan a gust al seu costat!!! Ella té un cos fràgil. Ara és tot nu, i s'ha enrotllat al cos corpulent de David. Està somniant? No, ell és amb ella, al seu costat. Ara descansa després d'haver gaudit de l'amor. Maria acaricia els llençols. Són els llençols que els uneixen. Olora la flaire que desprenen. Recorda amb força com el va estimar ahir. Ho sent una altra vegada. Pensa en l'amor. Viu el goig, la seva bogeria. Ell amaga una mica aquest sentiment, però ella el vol expressar!!! Sospira. S'acosta a ell, amb tendresa. Vol que es desperti. Li ho demana xiuxiuejant. Busca la mirada que els estremeix. I el captiva. L'estima. Ho fa de nou. Ara sap que ell ha tornat, que s'estarà amb ella, per sempre, entre els llençols tendres.