Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

divendres, de novembre 26, 2010

QÜESTIONARI DE COMPRENSIÓ LECTORA, SEGONA PART, CAPÍTOL 3: L'ARRIBADA.

SEGONA PART: CAPÍTOL 3

L’ARRIBADA



1. Què fa feliç la Teresa?
2. Què significa que la Miranda vagi a totes hores amb la nina a la mà?
3. Què feien els passatgers del Winnipeg per homenatjar el president de Xile?
4. Quin dia va entrar el vaixell a port?
5. Com els van rebre els xilens?
6. Com se senten els nostres personatges quan posen peus a terra?

QÜESTIONARI COMPRENSIÓ LECTORA SEGONA PART, CAPÍTOL 2: LA TEMPESTA.

SEGONA PART: CAPÍTOL 2

LA TEMPESTA




1. Com se sent la Miranda en imaginar-se el país que els ha de rebre, Xile?


2. Quin és el seu objectiu quan hi arribi?


3. A qui troba a faltar? Per què?


4. Què va passar el dia de la tempesta?


5. Què li va preguntar la Teresa al Federico?


6. Què senten l'un per l'altre?


7. Què els ha unit encara més?




QÜESTIONARI DE COMPRENSIÓ LECTORA. SEGONA PART, CAPÍTOL 1, EL MAR I EN FEDERICO.

SEGONA PART. CAPÍTOL 1.

EL MAR I EN FEDERICO



1. Com es diu el vaixell que Pablo Neruda va preparar per ajudar els espanyols a fugir a terres estrangeres?

2. Com se sent la Teresa en emprendre el viatge?

 
3. A quin himne a la llibertat es refereix la Núria Martí quan diu (pàg. 29):

Sonava una música que molts coneixien,
i que ressonava des dels altaveus:
era un himne a la llibertat.
4. Quina importància té la mar?

5. Qui és en Federico?

6. Quin sentiment té el Federico en iniciar el seu viatge?

7. Què fa la Teresa pel Federico?

8. I la Miranda, com el veu?

9. Quines activitats fan la Teresa, el Federico i la Miranda al vaixell?

10. De què s’adona un bon dia la Teresa?




L'HIMNE A LA LLIBERTAT DE PAU CASALS: EL CANT DELS OCELLS.


Al primer capítol de la segona part del libre Les mateixes estrelles, la Núria Martí incorpora un fragment que fa referència a una música que sona a la coberta del vaixell Winnipeg i que tothom coneix. És un himne a la llibertat. Diu el fragment (pàg. 29):

Sonava una música que molts coneixien,
i que ressonava des dels altaveus:
era un himne a la llibertat. 
No sé del cert quin és aquest himne que tothom coneix i que la Núria esmenta com a símbol del moment històric que viuen els protagonistes d'aquest exili català, però la música que més m'ha acostat a aquest instant del llibre és El cant dels ocells de Pau Casals, i m'ha semblat molt oportú parlar-ne avui aquí perquè crec que, a més de ser una melodia ben maca i representativa de la nostra terra, és una manera de mostrar el nostre respecte a aquest moment de la nostra història i a les persones que el van viure tan intensament.

El cant dels ocells és una nadala tradicional catalana. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem. Com és habitual en la música tradicional, se'n desconeixen els seus orígens.

Segons Joan Amades, el text d'aquesta cançó es canta amb diverses melodies. La més coneguda, popularitzada per Pau Casals, s'adapta al ritme de bressolar i per això és utilitzada també com a cançó de bressol.

L'il·lustre violoncel·lista català, Pau Casals, va tocar aquesta cançó en nombroses ocasions. Es va popularitzar en algun dels arranjaments que ell mateix va compondre, però en cap cas s'ha d'interpretar com si l'obra fos seva, sinó que pertany a la cultura tradicional catalana.

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, amb acompanyament d'orquestra, El Cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat arreu del món, però de manera significativa a Catalunya.

És típic a Barcelona acomiadar als difunts il·lustres amb El Cant dels ocells el dia de l'enterrament per honorar-los.

El mateix Pau Casals interpretava aquesta melodia generalment abans d'acabar els seus concerts i recitals com un cant a la convivència entre els pobles. A més d'això, Pau Casals no va tocar mai el violoncel en països on hi hagués guerra.

En el seu concert a la Casa Blanca, davant del president J.F. Kennedy, després d'escoltar la melodia, el mateix president li va expressar: "Ens heu fet sentir humils".

Se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel.

Una altra versió destacada és la del saxofonista Pedro Iturralde, que s'inicia amb un solo de saxòfon i desemboca amb un conjunt per a orquestra de jazz. També s'han enregistrat versions diverses de cantautors (Lluís Llach), cantants lírics (Victòria dels Àngels), grups de rock (Pastorets Rock), etc. Abans de Pau Casals, en Pep Ventura va compondre una sentida i bonica sardana amb aquest nom on la part de tenora és tal volta més emotiva que el violoncel del mestre Pau Casals.

Aquest conjunt d'interpretacions ens fan pensar en la dimensió interpretativa i emocional de la peça. Pau Casals va popularitzar El cant dels ocells fins al punt que, en escoltar la melodia, hom ho associa al sentiment de país.

Us deixo un vídeo on la interpreten Victòria dels Àngels i Lluís Claret, d'una banda, i Lluís Llach, de l'altra, acompanyada aquesta darrera de la seva lletra.

Que gaudiu de la bona música!!!










En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més hermosa

els ocellets cantant
a festejar-lo van
en sa veu melindrosa.

A l’alba partiran
Mediterrània enllà
amb ales amoroses

els ocellets cantant
el seu consol duran
als infants orfes de Bòsnia.


SESSIÓ 26 DE NOVEMBRE DE 2010.

Aquest és l'esquema de treball de la sessió de lectura del Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí d'avui.

A aquest esquema penso incorporar, també, alguns petits canvis que afecten l'organització de la sessió, com ja va essent habitual en mi últimament. En aquest cas, faré llegir només MITJA PÀGINA a cada assistent, atès que la setmana passada eren molts i si tots llegeixen una pàgina ens acabem el llibre en un no res i hem de ser a la biblioteca més d'hora i mitja. M'interessa treballar la comprensió lectora, que entenguin realment allò que estan llegint i, per això, avui llegiran menys però entendran més. Aquest és l'objectiu. De totes maneres ja veig que en una o dues sessions més el llibre de la Núria Martí el donarem per finalitzat i és, doncs, el moment d'encarregar el nou llibre, el del diari d'Anna Frank abans no tinguem problemes per tenir-lo a temps.

Així, doncs, aquest és l'esquema de la sessió d'avui:
  • Passar llista.
  • Explicació sortida de diumenge: Exposició La Maternitat d’Elna. Exili 1939-1944.
  • Donar fitxa personal a la Keila, el Fabián, i l’Edin.
  • Fer oralment, i en grup, la fitxa de comprensió lectora dels capítols 2 i 3 de la Primera part de Les mateixes estrelles.
  • Resum de la Primera part del llibre.
  • Lectura Segona Part, capítol 1.
  • Qüestionari comprensió lectora capítol 1: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.
  • Lectura Segona Part, capítol 2.
  • Qüestionari comprensió lectora capítol 2: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.
  • Lectura Segona Part, capítol 3.
  • Qüestionari comprensió lectora capítol 3: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.
  • Debat segona part del llibre: Quins sentiments predominen en aquesta segona part del llibre? Hi ha motiuis per a l'esperança, per a ser feliç?
  • Comentari de l’estructura.
              o Heu vist que aquests tres capítols que hem llegit formen la SEGONA PART del llibre, oi? Per què?
              o Quina és la idea principal de la PRIMERA PART? I de la SEGONA?
              o Què penseu que pot passar a la TERCERA PART? Mirem el títol dels capítols.