Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

dilluns, de febrer 14, 2011

Esforç.

Us mereixeu les meves disculpes. Fa dies que  prenc moltes anotacions però són paraules íntimes, només meves, per a mi, desades en un quadern a part perquè constitueixen els fonaments de la meva investigació sobre la lectura fàcil que ja fa un temps que porto entre mans, i que no he volgut/pogut compartir amb vosaltres en aquest blog. Potser pensareu que aquest no és pas un gran motiu per deixar d'escriure, i  teniu tota la raó, però tot sovint deixem de fer coses sense un motiu aparent malgrat que, més tard, ens penedim si pensem que aquesta continuïtat pot ser útil a altres persones. Perdoneu-me, doncs, aquest abandó, i deixeu-me uns dies per deixar-ho tot com Déu mana.

Torno a escriure perquè avui estic especialment contenta. Contenta d'estimar la lectura, contenta de retrobar l'esperança quan es fa evident que encara hi ha coses que ens omplen de vida, i contenta de poder compartir aquest desig d'aprenentatge amb tots vosaltres.

Al club de lectura les coses continuen més o menys igual o potser, fins i tot, una mica millor perquè nous assistents han omplert la sala d'alegria i joventut. Una maquíssima i jove professora d'anglès i italià, d'origen polonès, i dos nois més d'origen equatorià, estudiants dels cursos de català del Servei Local de Català són les noves incorporacions; algun assistent que  per motius laborals no pot venir sempre però que sempre és ben rebut... i els companys de sempre, els considerats ja veterans, que vénen amb ganes, amb il·lusió de continuar amb la història començada i llegida les setmanes anteriors. Aquest és el grup, el meu grup, que em satisfà reunir cada divendres a la biblioteca.

Ja som al final de la lectura d'Anna Frank. La seva vida. Aquesta lectura ens ha obert molt les ganes de conversar, de discutir, d'ampliar coneixements, perquè el tema ja ens era conegut... havíem llegit Les mateixes estrelles, de la Núria Martí, que té fortes semblances. Ara, però, vull fer un pas més enllà.

Tot i que encara hi ha persones que tenen greus problemes per llegir i entendre textos en llengua catalana, sobretot persones que no han rebut una alfabetització continuada al llarg de les seves vides, poden, això sí, escoltar, seguir atentament la lectura feta pels altres, i és per aquest motiu que d'aquí a uns dies començarem la lectura d'una obra que no és de lectura fàcil. Es tracta de la versió que Edicions 62 ha fet a la col·lecció Lletra + del llibre de John Boyne, El noi del pijama de ratlles. Aquesta edició té una mida de lletra gran, molt gran, ara no hi haurà problemes amb els intercanvis d'ulleres que tot sovint realitzen alguns dels assistents... perquè gairebé no les necessitaran. I el llibre, què puc dir del llibre, commourà igual que els va emocionar els dos anteriors, i no els serà pas difícil d'entendre perquè està escrit en un català del tot accessible i la temàtica ja els és del tot coneguda. Així, que... ENDAVANT!!

Tots tenen ja l'exemplar en el seu poder. Ens queda per llegir un capítol de l'Anna Frank i sé que de seguida voldran començar a llegir el nou títol Jo vull, però, fer la contextualització, donar a conèixer l'autor, els propòsits que l'han portat a escriure aquest llibre... encara que sé que potser no em deixaran parlar-los molt de tot això perquè voldran abordar la lectura al més avait possible. Deixem-los, doncs, que ho facin. Deixem-los que llegeixen amb l'emoció profunda d'estar vivint un nou episodi de la història i ensenyem-los el poder que té la paraula de transportar-nos a altres mons i a altres maneres diferents de sentir, de pensar i de viure a les nostres.

Llegir requereix d'un esforç que totes aquestes persones realitzen cada setmana perseguint una finalitat comuna: compartir una estona d'aïllament del món que els ha tocat de viure. Poder viatjar amb llibertat pel destí d'altres personatges que ens ensenyen el valor de la vida i de la mort en cadascuna de les històries per ells relatades i viscudes.  

Només hi ha una prova clara que l'esforç s'ha fet i ha omplert de saviesa la ment i el cor d'aquests lectors: el silenci, el silenci que omple la sala quan la veritat s'acosta a nosaltres.

Fins divendres, doncs.

2 comentaris:

  1. Ben tornada, Rocío. Se't trobava a faltar, després de tanta feina feta. M'alegro que el club tiri endavant. Ja explicaràs com us anirà aquesta nova lectura, no Fàcil!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Ben rebuda, Núria. Ja sé que alguns em trobàveu a faltar, m'ho heu manifestat, però entre la feina (ara no que sóc a l'atur, ais!), el meu TFC, el club i la feina que comporta el club si t'ho prens seriosament, que no és poca, ja ho veus, la família, i un llarg etc. que ja saps que sempre duem a sobre les que som en certa manera hiperactives... tot això a vegades és una mica difícil de portar, i el blog, encara que l'hagi deixat una mica de banda, era sempre en el meu pensament i necessitava continuïtat, sens dubte, però també haig de deixar una mica les idees al calaix, per al projecte, no?; i refredar-les, també, que es vagin fent, aquestes idees... En fi, una mica espessa estic avui, però em feia il·lusió conversar amb tu, maca, adreçar-te algunes paraules.

    M'alegra saber de tu, escriptora amiga. Espero que continuïs inventant històries tant i tant maques com les que ja et coneixem.

    Cuida't molt. Una abraçada i ens llegim.

    ResponElimina