Este blog presenta novedades relativas a los intereses que me mueven por este mundo digital: lecturas, novedades sobre lectura fácil -tema que originó este espacio ya hace unos años-, experiencias docentes y materiales didácticos, y información sobre aspectos de corrección y traducción lingüísticas.

dijous, de setembre 03, 2015

Els silencis dels pactes, de Marc Moreno


Autor: Marc Moreno
Editorial: Llibres del Delicte
Gènere: Novel·la Negra
Any d'edició: 2014

SINOPSIS

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral. En aquest escenari, li cau a les mans l’encàrrec de resoldre un cas que la policia republicana va deixar obert. Es tracta de l’assassinat d’un ciutadà alemany que està envoltat de misteri i d’enigmes. Per resoldre-ho li caldrà anar a buscar l’inspector republicà que va iniciar la investigació, tancat en un camp de presos. Tots dos s’endinsen en un món de cabarets, tavernes i personatges foscos que sobreviuen com poden enmig del desastre. A poc a poc, el cas esdevé tèrbol, diabòlic i perillós, i els submergirà en un horror antic i poc corrent difícil de desxifrar.


Com el lector d’aquest bloc haurà pogut comprovar, les últimes entrades guarden relació amb lectures classificades com de gènere negre o policíac i així és. Haig de dir que és un gènere força desconegut per mi i m’estic enganxant de forma vertiginosa, amb l’alegria de saber que la literatura catalana actual compta amb uns bons referents i una nòmina prou elevada d’escriptors que la conreen i que se’n surten excel·lentment. Però, com que jo sóc una dona molt exigent i optimista, crec que hem d’anar més enllà.

Des de sempre, i segons la meva humil opinió, la novel·la policíaca ha estat considerada un gènere menor dins la nòmina de textos que conformen la literatura d’una parla concreta, amb més o menys sort segons els països. Dir això potser és una banalitat però tots podem estar d’acord en què aquest tipus de literatura et cau a les mans per primera vegada quan ets jove i és, potser, la que t’acosta després a altres formats molt més elaborats, més cultes, més difícils de pair, per entendre’ns. Per què? Per què ha de ser així? I és així realment o no? Vol dir això que aquest gènere és considerat inferior, que no ens hem de preocupar d’elevar-lo per demostrar-ne les seves capacitats i virtuts estrictament literàries?

Aquest aspecte del gènere negre em preocupa i ha centrat la meva atenció perquè alguns lectors busquen només l’entreteniment quan es decideixen per aquest tipus de llibres i em sembla que és un gran error. La literatura negra no només ha de divertir-nos i ajudar a passar l’estona: ha de fer-nos pensar, ha d’acostar-nos a la ment del corrupte o criminal que actua com a protagonista en aquella història, ha de fer entendre els mecanismes pels quals allò s’ha esdevingut i d’aquella manera i no d’una altra, i quines en són les conseqüències. Si ens limitem a narrar uns fets de forma lineal sense aprofundir en els mecanismes que ens han dut a prendre aquella decisió, la història serà una simple anècdota i no un model de coneixement a què tota novel·la hauria d’aspirar. Tinc grans aspiracions per a la meva literatura i m’agradaria motivar els nostres escriptors a pensar realment si el que es vol oferir és una història que es vengui com a xurros perquè ha arribat al lector per la seva senzillesa –encara que sigui amb dignitat- o volem formar lectors intel·ligents, competents a nivell lingüístic i amb ganes d’interactuar en una història que molt bé pot fer-se-la seva perquè hi actua voluntàriament, implicant-se en el desenvolupament de la trama i en la resolució del problema que s’estigui abordant.

I us preguntareu: a què ve tot això? Doncs tot aquest discurs que he fet m’he atrevit a introduir-lo en aquesta ressenya de El silenci dels pactes perquè considero el Marc Moreno un valent, en molts aspectes, un activista sense por, i això, en els moments que vivim, és una gran virtut. El Marc té les idees clares, va avançant en el seu projecte com a narrador i editor, i aconsegueix allò que es proposa amb garanties però crec que encara hi pot fer més, la seva escriptura així ho indica. Té publicades dues novel·les més en aquesta categoria negra, Cabdills (2011) i Independència d’interessos (20013) que tinc pendents de llegir però que sembla ser que aborden ja els temes clau de la seva escriptura: la set de poder, la corrupció política però la corrupció que assalta també la societat poc honesta de la nostra actualitat, el xantatge, el masclisme, la immigració, etc., presents a El silenci dels pactes i que configuren clarament el seu desig de denúncia social.

El llibre el configuren 31 capítols curts que es poden llegir ràpidament perquè són àgils i directes i la brevetat accelera l’entramat d’accions i relacions entre els personatges que conformen la història. Aquest, penso, és un dels elements més aconseguits del llibre, el fet que fa enganxar el lector a la trama que es pretén descriure i el fet que no hi hagi massa “palla” entremig, que es vagi directament al centre d’atenció de la novel·la. Moreno ja ha deixat clar en alguna entrevista que això és el que realment li interessa fer malgrat que, potser, són massa curts, aquests capítols, que els podia haver desenvolupat una mica més, creant ambient, posant el lector en antecedents sobre els moviments mentals dels personatges, sobre les seves cabòries internes inherents al gènere humà. I és que hi ha un moment al llibre, que jo situaria cap al capítol vintè, en què hi ha un cert canvi, que a l’acció s’hi suma un major aprofundiment psicològic dels personatges moguts pels fets que els cauen a sobre i que comporta, també, un augment de la intriga, i aquest fet demostra que Moreno ho pot fer, que en pot treure més suc si s’ho proposa, però que també ho hauria d’haver fet abans i n’hagués sortit guanyant. En aquest sentit un capítol com el vint-i-vuitè em sembla un bon exemple, i el personatge de l’August un dels que més complexitat ha adquirit al llarg de la novel·la, malgrat que la seva caracterització sigui un pèl caricaturitzada.

Així, al primer capítol de El silencis dels pactes Moreno ja deixa l’argument sobre la taula i dos dels seus personatges més rellevants, i a cada nou capítol anirà avançant en la presentació dels diferents fets i actors que hi tenen presència, de forma progressiva i complicant els elements que els lliguen atzarosament sense ni tan sols imaginar-s’ho. Precisament el fet que l’argument ja es plantegi al principi de la novel·la fa pensar que potser no serà el més important, que el més rellevant serà com es descobreix la veritat de la intriga policial i el procés d’aquesta investigació, a la manera, diguem-ne, tradicional (bé, penso que això és el que el lector espera, si més no) i ben bé aquí també trobo algunes mancances: la Mossa investigadora del cas, la Núria Torrent, ajudada després per la Gemma Fàbregas, té poca entitat, em sembla poc creïble la seva manera d’abordar el cas tot i que hi pugui haver alguna altra intenció per part de l’autor en aquesta manera de retratar-la. També la reacció de la periodista a l’abús de poder del seu cap i la vexació a què se sent sotmesa em sembla feble, poc real. En general hi manca una mica de credibilitat en el retrat de les situacions i en la caracterització dels personatges, sobretot partint del text mateix, dels diàlegs en què tota la trama es va revelant, però al seu favor hi ha la manera sàvia d’introduir els valors ètics i morals en l’evolució dels personatges, saber plasmar la rigidesa dels estaments socials i polítics de la nostra societat i el poder que sustenten, malgrat les conseqüències funestes que per a ells es puguin desencadenar, construint, així, el creixement moral que aconsegueixen reeixir alguns d'aquests personatges, en una Mataró real elevada a ciutat de novel·la on la violència física i verbal també són possibles com a qualsevol ciutat on visquin els lectors, és a dir, nosaltres. A més a més, proposar una aventura homosexual, fer veure com sobreviuen algues persones en la lluita diària que constitueix la vida i aconseguir alguns dels reptes que ens planteja la vida són altres dels ingredients que trobareu en aquesta cita literària que des d'aquí us convido a tastar, sense més.

Els silencis dels pactes és una novel·la criminal, de misèries i dubtes humans que condueixen a la fatalitat. Crec que Marc Moreno té tot el potencial per crear partint de la seva destresa com a periodista, com a coneixedor d’aquestes altres “realitats" que pocs aconsegueixen plasmar en el paper i ho continuarà fent perquè ingeni no li falta. Gràcies, Marc, per la feina feta! I endavant les atxes!